Pinto a l’oli des dels 10 anys. Prescindeixo de la perspectiva (implica una visió tècnica que rebutjo), i uso colors vius.
M’interessen activitats femenines infravalorades, com la cuina. Molts quadres mostren una recepta (Paella, Gazpacho, etc.) són les “pintures recepta de cuina”. Però, al Wedding Cake no hi ha recepta: si la núvia la conegués, no el menjaria! Entre els espais de pau de la dona sorgeix la sèrie dels Jerseis Nasciturus i la de Les oracions de les dones. Deixo la dona confiada que era (Sant Mateu: “No llenceu perles als porcs”, 2013), “la Conxita” (La pintora en el seu laberint, 2013), per esdevenir “Ció” (Es casarà amb un ministre, 2015). [llegir més]