Cicle autobiogràfic

“Estirada al divan” (Sofà Ascot, 2007) vaig pintar la meva relació amb el món masculí (Autoretrat a Londres amb el tigre de Rousseau, 2008-2009). L’ambigua lluita contra la imposició dels valors patriarcals per modelar-me l’existència acabà amb un esgotament vital (Venus “Hasta la última gota”, 2010) i una pintura premonitòria (Venus desbudellada, 2010). Mig any després una mà femenina, d’ungles pintades escapa d’un guant masculí, gran i fosc (A Feminine Touch, 2011). Cerco (La pintora en el seu laberint, 2013) i sorgeixen idees (Sant Mateu: “No llenceu perles als porcs”, 2013). Tanco l’etapa atorgant un nou final al tabú familiar de la tia àvia secreta (sèrie d’Elisa Coll, 2014).

La pintora en el seu laberint

2012
Oli sobre tela
130 x 97 cm.
Col·lecció de l’artista, Barcelona
4.540 Eur.

AnteriorSiguiente
int(6) string(7) "pintura"