Les Muralles tèxtils deriven d’idees plasmades als Jerseis per "Nasciturus". Són carcasses emocionals projectades sobre el qui te que néixer (Es casarà amb un ministre, 2015) i que dificultaran l’expansió anímica del nou nat. La llum del nadó -amorosament ofegada per les puntades carregades d’expectatives de la pròpia Aracne-, tindrà que filtrar-se entre els forats del teixit. Des de l’inici, confonem “cobrir-nos” amb “encobrir-nos” i apilem sobre l’ànima muralles que emeten missatges epidèrmics: “soc advocada, soc metgessa, soc monjo...”. Però, si l’hàbit no fa al monjo, qui és el monjo? Qui sobreviu sota les teranyines?